EL CLAMOR POPULAR ATORGA EL PREMI DE DISFRESSES
de les Festes Patronals del 2006 a la colla “Aromas de Vall d'Alba”
De nou la saviesa popular és qui posa en evidència la insuportable pudor de pixum de porc que, per la mala gestió , acaba esdevenint un problema ambiental de gran magnitud social.
I és amb la senzilla disfressa d'un rosat setí, simulant la pell, un petitsuís el morret d'un baconet, dos orelletes i un tirabuixó la cua.
Amb el rabet ben roscadet del porquet tots juntets, en rabera, els bacons grans i els baconets... i el carret de treure els fems, i els cartells “eau de bacó” “eau de pixum” i “aromes de Vall d'Alba”, fent referència a la pudor que des de sempre i per sempre, hem de suportar amb paciència els veïns sense remei, resignació!!! A més que, per la fatigosa pudor, ens hem fet mereixedors dels sobrenom “el poble dels cerdos”, que fóra un honor per la riquesa que comporta, però no per la pudor.
L'animalet, el bacó, bé mereix un guardó. La seua carn tendra i gustosa, tan suculenta. Quina felicitat!!! degustar els exquisits pernils, els deliciosos àpats tan rics. Com fan els seus amos, els bacons.
A canvi, els criadors, els tanquen en granges, els encaixonen en gàbies amb fermalls de ferro. Els sobrealimenten i engreixen amb no es sap què, i els obliguen a viure entre pixum i excrements: ELS PURINS.
No en tenen de despeses els grangers. Fins el pixum se l'enduen de les granges gratuïtament i arruixen els camps de conreu fent servir aquest adob natural, sense control, contaminant els aqüífers i, amb la pudor, l'ambient. Menyspreant la salut pròpia i dels altres.
De què serveixen les depuradores i els milions invertits en la construcció d'uns edificis que fan pudor, obsolets. Saben que hi ha depuradores que fan compost, bio-gas... i que no fan pudor.
Bé mereixen un premi els bacons. Tot s'ho mengen. Tot s'aprofita. Tot és benefici pels criadors. Quin bé de Déu, són els porcs. De porcs res. El bacó és un animal molt net. A Bretanya, Estats Units... de mascotes els tenen en les cases.
A Lleida, per anomenar un lloc, hi ha granges a cel obert en terrenys cercats. Al corral tenen la palla neta on jauen i, els bacons, no l'embruten, ho fan al camp. A fora també tenen el menjar i l'aigua en abeuradors i tot el camp per a córrer. Al cap d'un temps, els canvien de parcel·la i, tan ben criats!... sense estrès, la carn és millor, evidentment.
També és ben sabut que, a Extremadura o Andalusia estan solts, mengen glans. No fan pudor. Del pernil Ibèric “Pata Negra” hi viu molta gent.
I tan entranyable i original com era la disfressa del grup de bacons i baconets, ni tan sols van merèixer un premi, ni cap reconeixement per part de la Comissió de Festes. El premi però. L'atorga el clamor popular, la gent del poble, que valora l'esforç i l'atreviment d'aquesta Colla valenta i compromesa amb el mediambient. Conscients com som tots nosaltres del que ens juguem si maltractem els animals, si no tenim cura de l'entorn on vivim.
Per tan, voldríem proposar a la Comissió de Festes per l'any que ve que ens deixaren fer a nosaltres i donar els premis que, per un pernil, cap grup quedaria fora de concurs. Doncs tots els participants mereixen un detall per la seua col·laboració i, encara que “el que importa no és guanyar, sinò participar”.
Felicitats a tots els participant: als espectaculars, als divertits, als crítics, als estrafolaris... per la imaginació, pel que ens heu fet sentir i riure.
El proper any serà millor. Ens superarem.
A tots, el nostre agraïment. “El clamor popular”